EL MURAL

Compost per Yeray, Victor, Voro i Ernest de 4t C.

Entrevista a Jose Miguel López García (avi de Yeray)

Som Ernest Chust y Yeray López de 4tESO-C i hem fet aquesta entrevista per a l'assignatura d'ètica a Jose Miguel López García, l'avi de Yeray, perquè aquest home va viure a l'època en que es discriminava a les dones, i per a canviar, hem elegit, envés de fer aquesta entrevista a altra dona, hem decidit fer l'entrevista a un home que també va viure aquella època i pot opinar d'ella.
Así us deixem amb l'entrevista:



En conclusió segons el que ens diu Jose Miguel López García, les dones abans, no tenien quasi dret a donar la seua opinió, feien les feines tant del camp com les de casa, ja que els homes de les feines de casa no feien res, i també les dones no tenien cap dret a l'educació sexual, i de vegades no tenien ni la mínima idea de el que era el sexe. Però també ens diu que en alguns casos teníen avantatges, com en l'homosexualitat, no perquè s'admitira que les dones fóren homosexuals, sinó perquè la gent no dubtava que les dones fóren homosexuals, pensaven que eren molt amigues ja que les dones entre elles són molt carinyoses. Altre avantatge que tenien les dones, era que per ser dones les tractaven de forma diferent, no tant estrictament com als homes. Però la sort que tenim és que ara a l'actualitat, les discriminacions cap a les dones, com el no poder expresar l'opinió, no tindre dret a l'educació sexual i també que els homes no ajuden en les feines domèstiques, ja no existeix quasi res, perquè ara pense que ja hi ha igualtat de gènere, i per sort, a canviat aquesta forma de "maltractar" a les dones.

Entrevista a Dolores Puchalt Fuertes (àvia d'Ernest)

Som Ernest Chust y Yeray López de 4t ESO-C y hem fet aquesta entrevista per a l'assignatura d'ètica, a Dolores Puchalt Fuertes, l'àvia d'Ernest, perquè va viure l'època en la que les dones estaven un poc discriminades i ens agradaria veure el punt de vista d'una dona d'aquella època, respecte a la discriminació de les dones.
Así us deixem amb l'entrevista:



En conclusió, segons el que ens a respost Dolores Puchalt Fuertes, les dones de abans no tenien quasi cultura, no anaven quasi a l'escola, no hagueren pogut tindre càrrecs polítics de poder, treballaven a casa sense ajuda dels homes, no tenien dret a l'educació sexual, i a més estava molt mal vist que fóren homosexuals. Segons el punt de vista de Dolores, pel que pareix a l'entrevista, les dones per a ella estaven prou discriminades, no tenien quasi drets. L'únic que podien fer sense cap problema era, parlar amb les amigues de les coses que passaven al barri, o al poble. Menys mal, que les dones ja poden gaudir de tots aquests drets dels que careixien, i crec que ja viuen com deuen de viure, amb una societat amb igualtat de gènere.

Clara Campoamor.

En aquest document, volem informar un poc sobre la vida de Clara Campoamor, i la importància que va tindre, sobretot per a les dones en l'època en que sols votaven els homes.
Gràcies a ella actualment les dones tenim dret al vot.
Maria Martínez i Miriam Juan.

Open publication - Free publishing - More maria

Teresa Claramunt

Open publication - Free publishing - More news

Som Ernest Chust Vendrell i Yeray López Casero de 4tESO-C i hem fet aquest treball per a la assignatura de ètica, on parlem d'una dona que va intentar aconseguir la igualtat entre les dones i els homes, Teresa Claramunt. Aquesta dona va sofrir molt, perquè l'autoritat estava en contra d'ella i les seues manifestacions, i fou empressonada més d'una vegada. No va aconseguir la igualtat, però ho va intentar de totes les formes.

CANÇÓ DIA DE LES DONES

Aquesta cançó anomenada "Malo" la compossà María Nieves Rebolledo Vila, més coneguda com Bebe, l'any 2004, al disc "Pafuera telarañas". Parla sobre el maltrat a les dones. Una dona, demana al seu home que no li faja res, i que no la insulte, perquè pel que diu la cançó, el home la maltracta, li pega, li insulta i ella viu en por de que l'home li faça alguna cosa. La cançó també diu que aquest home es creu millor que les dones, i el que està clar, es que tots som iguals, homes i dones, no hi han millors ni pijors. Si al escoltar la cançó, pensem en el seu significat, és una cançó amb molt de sentit i amb un significat important,que expressa, apart de igualtat de sexe, que no hi haja violència de gènere, perquè cap dona es mereix que la maten.

Ernest Chust y Yeray López 4tESO-C

Cançò dia de la Dóna

Dia de la Pau.

Açí, trobem els enllaços amb les lletres de les cançons.
http://www.quedeletras.com/letra-cancion-mama-tierra-bajar-51546/disco-ingravitto/macaco-mama-tierra.html
http://www.quedeletras.com/letra-cancion-mensajes-del-agua-bajar-110400/disco-el-mono-en-el-ojo-del-tigre/macaco-mensajes-del-agua.html
http://www.adictivoz.com/2010/03/letra-y-video-somos-el-mundo-por-haiti.html

La cançó de "Mama Tierra" de Macaco, és una cançó que perteneix a l'àlbum Ingravitto  que composà Macaco l'any  2006. Aquesta cançó parla de la naturalesa de la Terra estant en pau.
La cançó de "Mensajes del agua" de Macaco, és una cançó que perteneix a l'àlbum Puerto Presente que  composà Macaco l'any 2009. Aquesta cançó parla de els  tipus de gent que hi ha, que tots som diferents, però tots podem ajudar-se entre nosaltres.
La cançó de "Somos el mundo por Haití" és una cançó en la que molts cantants  es junten per a cantar-la. Es cantà en honor a Haití, l'any 2010. És una cançó que vol que tota la gent del món estem units en pau.

Cristina Cirujeda, Ernest Chust, Alejandro López.

Canço de Pau

Activitat sobre la Pau. A l'asignatura d'Ètica ens han propossat com a tasca buscar una cançó la qual nosaltres identifiquem o relacionem amb el nostre significat de "pau". Hem triat la cançó de Louis Amstrong - What a wonderful World, que parla de un mon idlic, un mon plé de coses fantàstiques on tota la gent s'estima i es respeta.

LOUIS ARMSTRONG

Lletra de la cançó:

http://www.letras4u.com/louis_amstrong/what_a_wonderful_world.htm

La cançó parla de un mon inocent, un mon on la gent s'estima per damunt de tot y tots son amics. Pot pareixer un poc infantil, però es una cançó que ha perdurat al llarg del temps i ha sigut versionada per numerosos artistes.

Pau i Carla 4t C

Dia de la Pau; Un somriure gràcies!

WE ARE THE WORLD

Aquesta cançó es titula " We are the world" de Michael Jackson i Lionel Richie, escrita a l'any 1985 amb el propòsit de expandir la Pau pel món. Aquesta cançó es va ecriure el 28 de gener i es va publicar el 7 de març. Els beneficis obtessos per la cançó van ser donats a una campanya humanitària per a intentar acabar amb la fam en Etiopía.

Ací deixem el link de la lletra de la cançó. http://www.quedeletras.com/letra-cancion-we-are-the-world-bajar-111170/disco-greatest-hits-history-volume-1/michael-jackson-we-are-the-world.html

NO DUDARÍA.
Aquesta cançó s'anomena " No dudaría" és de Rosario Flores. Li dedica aquesta cançó al seu germà Antonio Flores. "No dudaría" tracta sobre els comportaments i les reaccions de les persones. Estes intenten oblidar els fets dels quals s'arrepentixen o es senten decepcionats del que han fet.
Deixem ací la lletra de la cançó original: http://www.musica.com/letras.asp?letra=700166

Maria Martinez i Miriam Juan.
4t ESO C

Comparació d'Emilie du Chatelet amb una dona de l'actualitat

Immanuel Kant.

Kant considera que al Segle XVIII els homens es trobaven en un estat de menoria d'edat peruqè no eren capaços de pensar per si mateixos, és a dir es deixaven influir fàcilment.

Segons Kant la majoria d'edat començava quan una persona era madura, és a dir quan prenia les seues pròpies decicions, per si mateixa.
Les dones d'aquesta època estaven molt reprimides, i no les deixaven opinar ni expressar opinions, ni tan sols votar, així que mai arribaven a ser majors d'edat.

-Las Amistades Peligrosas-

1.     Madame de Merteuil es una dona impulsiva i manipuladora i Mdme. de Tourvel es una dona innocent, de forts creences religioses, i una bona persona.

2.     La gent parla entre si de sexe d’una manera mes oberta, encara que d’una manera un poc emmascarada.

    Les persones de la historia mantenen relacions sexuals abundantment i no justament entre casats.

    Les persones de la pel·lícula no anteposen el matrimoni al sexe.

3.     Mdme. de Merteuil, nosaltres ho pensem perque es una dona que es val per si mateixa, amb caràcter, una dona forta que no es limita a les tasques domèstiques. Pareix una dona feminista.

4.     Aquesta feina li resulta tan complicada perquè Mdme. de Tourvel es una dona fidel al seu home, amb unes grans conviccions religioses (com diu Mdme. de Marteuil), que l’impedeixen enganyar al seu home.

5.     Jo pense que el conflicte moral que mostra Mdme. de Tourvel es el de decidir si enganya o no al seu home. Està indecisa entre el que vol fer i el que ha de fer.

6.     Segons la teoria de Kant, Madame de Tourvel no es major d’edat, perque anteposa el que vajen a pensar els demés d’ella mateixa a fer el que ella vol, No actua amb personalitat.

7.     Mdme. de M. i el Vescomte de V. Mantenen una relació un tant extranya en la qual no es deixa clar si estan o no enamorats, encara que si que es demostra que els dos tenen un especial interès cap al altre. Els dos son persones que sols pensen en el seu propi benefici.El maquillatge representa la façana que la marquesa mostra cap a la societat burgesa. També pensem que la Marquesa es maquillava per als seus amants, aleshores, quan mor el Vescomte, ella es desmaquilla perquè ha mort al que mes volia.

    Aquestes persones aconsegueixen el poder mitjançant la manipulació de les persones que els envolten, que a la fi no els dona la felicitat (es més, els perjudica).

8.    Principalment, els personatges d’aquesta pel·lícula utilitzen a les persones del seu voltant per aconseguir propòsits personals, que els beneficien.

9.    Pense que les accions que duen a terme els personatges de la pel·lícula sols beneficien a ells mateixa, així que no responen a les accions considerades universals per Kant.

10.   Aquesta època representa una cultura on les persones sols pensaven per ells mateixos i el seu propi benefici, sense reflexionar si feien mal als altres. Sols pensaven en els beneficis socials i en el sexe, sense donarli cap importancia a l’amor.

COMPARACIÓ DE LES TEORIES ÉTIQUES

La felicitat per a nosaltres és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Però, per a tota la gent, la felicitat significa el mateix?
  Al S.V aC. van existir diferents teories ètiques, que no pensaven el mateix, i anem a comparar les opinions de dos teories. Una d'elles va ser l'ètica socràtica, en la que Sòcrates, un filòsof molt important, opinava que la felicitat es conseguia deixant-nos dur per les nostres passions, i per a descobrir que està bé tenim que preguntar-nos al nostre interior, on tenim un Déu que ens transmet que està bé i que està mal.
Va haver altra teoria ètica que estava en contra de la teoria de l'ètica socràtica, i aquesta s'anomena relativisme dels sofistes. En aquesta teoria, la felicitat, no es conseguix mirant l'interior d'u mateix i deixant-nos dur per les nostres passions, en aquesta teoria, els sofistes, on destaquem a Protàgores i Gòrgies, afirmen que la felicitat s'aconseguix acomplint les lleis de la naturalesa, en les que hi ha que procurar-nos tot allò que ens produeix plaer, i en les que el més fort te que dominar al més dèbil, i complint les lleis dels homes que es respectar els acords.
  La gent del grup no estem d'acord en ninguna de les dos teories ètiques, pensem que la felicitat, depén, de l'amistat, la família,les circunstàncies de vida, i la forma de ser que te cada persona.


Imatge de Sòcrates.


Imatge de Protàgores.


Imatge de Gòrgies.

Video:

Ernest Chust:

Aquest video tracta de la felicitat dels xiquets i lo dura que es la vida de la majoria d'adults.
Els xiquets quan són xicotets, son molt feliços perquè sempre estan jugant, no tenen preocupacions econòmiques, ni es preocupen pel seu físic, sols fan que divertir-se. A diferència dels adults, que la majoria, tenen que treballar per a guanyar diners i dur la seua familia endavant, sense poder descansar molts dies a l'any, tenen també obligacions de cuidar als seues fills i cobrir les seues necessitats, portar-los als llocs que necesiten, etc.
Al final, la reflexió que et fa pensar aquest video, és que el millor de la vida, és quan eres un xiquet.


Oscar Salcedo:

El meu comentari sobre aquest video es que al escoltarlo et dona que pernsar:
-Tracta sobre quant a un chiquet menut li pregunten que vol ser de major, es dona a entendre la preocupació constant dels adults en el seu dia a dia, la cual es basa en treballar per tal de guanyar uns diner que es lo unic que realment fa feliços a els adults i 15 miserables dies de vacanses al Agost, a diferencia del mes menuts que son els que realment son feliços perque no tenen peocupacións ni obligacions com els adults. Així que la reflexió meua sobre aquest video es que no hi ha que preocuparse de ser mejor sino viure i disfrutar el present.

Angèlica i la generositat.

                        

En una classe de primària, una xiqueta de deu anys anomenada Angèlica vivia consentida per tota la seua família, i portava molt de temps tenint tot el que volia.

Un dia un company de classe li va demanar un bolígraf  blau, tenint dos bolígrafs, no va voler deixar-li cap. Aquest cas es va repetir varies vegades, fins que al cap d’un temps, els seus amics acabaren per deixar-la sola.  

Varen passar uns anys i Angèlica va començar l’institut. Els seus pares ja li van advertir de que tenia que ser mes generosa amb els seus amics i amb gent del seu voltant, però havien mal acostumat a Angèlica, així que ja no podia cambiar d’un dia a altre. Va entrar a l’institut i no va posar cap esforç per cambiar, seguía fent el mateix, no deixava res als companys, i ella demanava tot el que volia. Un dia, els seus companys d’institut s’adonaren de que era una avariciosa i una egoista, i la deixaren de costat. Angèlica tornà a quedar-se asoles. Al temps, va reflexionar i s’adonà de que aixina no arribava a cap lloc. Començà a compartir les seues coses i ser generosa, a tornar favors i comportant-se així, després de unes setmanes va anar guanyant amistats, i molta gent es va fer amiga seua.




Els valors morals universals són les qualitats marcades en la tolerància i el respecte, on es troba el valor que hem destacat al text: La generositat, l'amistat i la capacitat de reflexionar.
Hem triat la generositat perquè pensem que és molt important ajudar i entendre als altres, per a tindre moltes amistats, i com també pensem que l'amistat es necessària en la vida, creguem que la generositat, és imprescindible en les persones, com també ho és la capacitat de reflexionar sobre les coses que fem mal, perquè així podem millorar las nostra manera de ser.

Fin del cuento.