Comparació d'Emilie du Chatelet amb una dona de l'actualitat

La il·lustració en comparació amb la inquisició

Open publication - Free publishing - More maria

OBJECTS FOR THE CAPSULE.

Desert's rose: On XVIII century, British went to Africa and hunted a lot of native people.
A lot of slaves went from Africa to South Carolina and they went with typical objects from Africa.
One of those objects is Desert's rose, a type of desert's sandy, very typical in Africa.


The Holy Bible: Most of slaves came from Afeica were Christian believers, and they used the Holy Bible like sacred  book for pray.
In all family were an Bible and it was very important for they.


Tobacco: The slaves produced tobacco in South Carolina plantations. They grow tobacco and then they send to other American comunities, but also keep some tobacco for private use.


Hoe: The main task of slaves were works the field by a lot of hours.


Thread: The girls used the thread of different animals like sheeo or goat for sew.
They made their clothes and the clothes of the family with that thread and other differents objects.

Immanuel Kant.

Kant considera que al Segle XVIII els homens es trobaven en un estat de menoria d'edat peruqè no eren capaços de pensar per si mateixos, és a dir es deixaven influir fàcilment.

Segons Kant la majoria d'edat començava quan una persona era madura, és a dir quan prenia les seues pròpies decicions, per si mateixa.
Les dones d'aquesta època estaven molt reprimides, i no les deixaven opinar ni expressar opinions, ni tan sols votar, així que mai arribaven a ser majors d'edat.

Comparación de la Ilustración y el Barroco

	Pensamiento Barroco	Pensamiento Ilustración
Temas	- La muerte. - Las historias y leyendas. - Religiosos. - Filósofos. - Doctrinales. - Festivos.	-Decadencia del país. -Religión. -Dignidad del trabajo. -Valorización a la importancia social de la mujer. -Educación.
Actitudes	De menosprecio, acerba crítica, depresión y pesimismo.	Les importaba mucho el aprendizaje, y tener cultura, y se guiaban de sus pensamientos por la razón.
Autores/Pensadores	Lope de Vega, Calderón de la Barca, Quevedo, Góngora,etc.	Gaspar Melchor de Jovellanos, el Conde de Floridablanca,etc.

           TEXTO EXPOSITIVO 
                      ILUSTRACIÓN Y BARROCO

En la historia de España han habido 
muchos periodos de tiempo, pero vamos
a destacar y comparar dos de ellos: el
 Barroco y la Ilustración.
El barroco se inició en el S.XVII, a 
diferencia de la Ilustración que se inició
en el S.XVIII.
En el Barroco vivieron una crisis económica,
 que cambió la forma de ver el mundo a la 
gente, que mostraron actitudes de menosprecio,
 acerba crítica, depresión y pesimismo. En la
 Ilustración, la gente ya no tenía esa forma de
 pensar, y se centraban en el aprendizaje, en 
ampliar sus conocimientos, y se guiaban de sus 
pensamientos mediante la razón. Por eso en las
 obras de la Ilustración, destacaban temas de 
interés cultural, cómo la decadencia del país,
la dignidad del trabajo, la valorización a la 
importancia social de la mujer y la educación,
 aunque también habían algunos temas que no eran
 de interés cultural, cómo los temas religiosos.
 En el barroco los temas no se basaban en la 
cultura, se basaban en diversos temas cómo la 
muerte, las historias y leyendas, la religión,
 los filósofos, los temas doctrinales y los temas
 festivos.
Del barroco aún recordamos a algunos autores,por
 ejemplo: Lope de Vega, Calderón de la Barca, 
Quevedo y Góngora. De la Ilustración recordamos a 
algunos pensadores cómo Gaspar Melchor de 
Jovellanos y el Conde de Floridablanca.
En conclusión podemos comprobar que dos periodos 
de tiempo consecutivos pueden ser tan diferentes 
cómo el Barroco y la Ilustración, en los que 
existen muchas diferencias, algunas de ellas,
 las que hemos comparado.

 

Gaspar Melchor de Jovellanos

 
         Quevedo


  

Vestimenta Ilustración

                                            
          Pintura Barroca





Ernest Chust Vendrell
4ºESO-C

-Las Amistades Peligrosas-

1.     Madame de Merteuil es una dona impulsiva i manipuladora i Mdme. de Tourvel es una dona innocent, de forts creences religioses, i una bona persona.

2.     La gent parla entre si de sexe d’una manera mes oberta, encara que d’una manera un poc emmascarada.

    Les persones de la historia mantenen relacions sexuals abundantment i no justament entre casats.

    Les persones de la pel·lícula no anteposen el matrimoni al sexe.

3.     Mdme. de Merteuil, nosaltres ho pensem perque es una dona que es val per si mateixa, amb caràcter, una dona forta que no es limita a les tasques domèstiques. Pareix una dona feminista.

4.     Aquesta feina li resulta tan complicada perquè Mdme. de Tourvel es una dona fidel al seu home, amb unes grans conviccions religioses (com diu Mdme. de Marteuil), que l’impedeixen enganyar al seu home.

5.     Jo pense que el conflicte moral que mostra Mdme. de Tourvel es el de decidir si enganya o no al seu home. Està indecisa entre el que vol fer i el que ha de fer.

6.     Segons la teoria de Kant, Madame de Tourvel no es major d’edat, perque anteposa el que vajen a pensar els demés d’ella mateixa a fer el que ella vol, No actua amb personalitat.

7.     Mdme. de M. i el Vescomte de V. Mantenen una relació un tant extranya en la qual no es deixa clar si estan o no enamorats, encara que si que es demostra que els dos tenen un especial interès cap al altre. Els dos son persones que sols pensen en el seu propi benefici.El maquillatge representa la façana que la marquesa mostra cap a la societat burgesa. També pensem que la Marquesa es maquillava per als seus amants, aleshores, quan mor el Vescomte, ella es desmaquilla perquè ha mort al que mes volia.

    Aquestes persones aconsegueixen el poder mitjançant la manipulació de les persones que els envolten, que a la fi no els dona la felicitat (es més, els perjudica).

8.    Principalment, els personatges d’aquesta pel·lícula utilitzen a les persones del seu voltant per aconseguir propòsits personals, que els beneficien.

9.    Pense que les accions que duen a terme els personatges de la pel·lícula sols beneficien a ells mateixa, així que no responen a les accions considerades universals per Kant.

10.   Aquesta època representa una cultura on les persones sols pensaven per ells mateixos i el seu propi benefici, sense reflexionar si feien mal als altres. Sols pensaven en els beneficis socials i en el sexe, sense donarli cap importancia a l’amor.

GEORGES CUVIER

Georges Cuvier va ser un gran científic i naturalista francés, que va naixèr el 23 d’agost de 1769 a París.

Va perntanyer a una familia pudent i el seu pare no va escatimar en despeces en la seva educació. Es va espetcialitzar en biologia, ademés de en Paleontologia i Zoologia.

Va ser el primer en promoure l’anaotmia comparada. Va publicar  llibres com:

· Leçons d’anatomie comparée, on explicava que les característiques fisiques i anatomiques dels animals estan relacionades amb l’entorn.

· Recherches sur les ossements fossiles de quadrupèdes, on clasificava les especies animals en quatre grans grups.

Els grups en els quals va classificar alas animals van ser: vertebrats, moluscs, articulats y radiats

Cuvier també va colaborar al Dictionnaire des Sciences Naturelles (61 vols.) 1816-1845, i a Biographie Universelle (45 vols) el 1843.

George Cuvier va morir a Paris.

Pau Mendoza, Maria Garulom,  Ernest Chust i Óscar Salcedo.

Jean-Baptiste Lamarck

Lamarck va nàixer a Bazentin (França), i va pertanyer a una familia de l’aristocràcia, encara que no influencià amb el seu treball. Va desenvolupar els seus estudis a París, i va destacar a les ciències naturals, sobretot en la biologia, de la que va fer ús del seu terme per primera vegada. Va presentar la teoria de l’evolució biològica, encara que no fóu acceptada en la seua època, i va tindre problemes amb les persones de posicions creacionistes. També va publicar el llibre “Philosophie zoologique” l’any 1809, a França.

Les idees de Lamarck van ser influenciades per alguns il·lustrats, però no foren influenciades per cap associació científica en la que ell formara part, ja que no formà part de cap associació. D’ell si que es va influenciar altre bioleg anomenat Darwin.

A l’actualitat encara perduren alguns dels seus descobriments, com l’ús del terme biologia, i la paleontologia dels invertebrats, però la seua gran obra, que és la teoria de la evolució biològica, no ens ha deixat cap herència a l’actualitat, perquè no es van poder explicar algunes de les seues afirmacions.

Ernest Chust, Óscar Salcedo, Pau Mendoza i Maria Garulo.