EL MURAL

Compost per Yeray, Victor, Voro i Ernest de 4t C.

Entrevista a Jose Miguel López García (avi de Yeray)

Som Ernest Chust y Yeray López de 4tESO-C i hem fet aquesta entrevista per a l'assignatura d'ètica a Jose Miguel López García, l'avi de Yeray, perquè aquest home va viure a l'època en que es discriminava a les dones, i per a canviar, hem elegit, envés de fer aquesta entrevista a altra dona, hem decidit fer l'entrevista a un home que també va viure aquella època i pot opinar d'ella.
Así us deixem amb l'entrevista:



En conclusió segons el que ens diu Jose Miguel López García, les dones abans, no tenien quasi dret a donar la seua opinió, feien les feines tant del camp com les de casa, ja que els homes de les feines de casa no feien res, i també les dones no tenien cap dret a l'educació sexual, i de vegades no tenien ni la mínima idea de el que era el sexe. Però també ens diu que en alguns casos teníen avantatges, com en l'homosexualitat, no perquè s'admitira que les dones fóren homosexuals, sinó perquè la gent no dubtava que les dones fóren homosexuals, pensaven que eren molt amigues ja que les dones entre elles són molt carinyoses. Altre avantatge que tenien les dones, era que per ser dones les tractaven de forma diferent, no tant estrictament com als homes. Però la sort que tenim és que ara a l'actualitat, les discriminacions cap a les dones, com el no poder expresar l'opinió, no tindre dret a l'educació sexual i també que els homes no ajuden en les feines domèstiques, ja no existeix quasi res, perquè ara pense que ja hi ha igualtat de gènere, i per sort, a canviat aquesta forma de "maltractar" a les dones.

Entrevista a Dolores Puchalt Fuertes (àvia d'Ernest)

Som Ernest Chust y Yeray López de 4t ESO-C y hem fet aquesta entrevista per a l'assignatura d'ètica, a Dolores Puchalt Fuertes, l'àvia d'Ernest, perquè va viure l'època en la que les dones estaven un poc discriminades i ens agradaria veure el punt de vista d'una dona d'aquella època, respecte a la discriminació de les dones.
Así us deixem amb l'entrevista:



En conclusió, segons el que ens a respost Dolores Puchalt Fuertes, les dones de abans no tenien quasi cultura, no anaven quasi a l'escola, no hagueren pogut tindre càrrecs polítics de poder, treballaven a casa sense ajuda dels homes, no tenien dret a l'educació sexual, i a més estava molt mal vist que fóren homosexuals. Segons el punt de vista de Dolores, pel que pareix a l'entrevista, les dones per a ella estaven prou discriminades, no tenien quasi drets. L'únic que podien fer sense cap problema era, parlar amb les amigues de les coses que passaven al barri, o al poble. Menys mal, que les dones ja poden gaudir de tots aquests drets dels que careixien, i crec que ja viuen com deuen de viure, amb una societat amb igualtat de gènere.

Clara Campoamor.

En aquest document, volem informar un poc sobre la vida de Clara Campoamor, i la importància que va tindre, sobretot per a les dones en l'època en que sols votaven els homes.
Gràcies a ella actualment les dones tenim dret al vot.
Maria Martínez i Miriam Juan.

Open publication - Free publishing - More maria

Teresa Claramunt

Open publication - Free publishing - More news

Som Ernest Chust Vendrell i Yeray López Casero de 4tESO-C i hem fet aquest treball per a la assignatura de ètica, on parlem d'una dona que va intentar aconseguir la igualtat entre les dones i els homes, Teresa Claramunt. Aquesta dona va sofrir molt, perquè l'autoritat estava en contra d'ella i les seues manifestacions, i fou empressonada més d'una vegada. No va aconseguir la igualtat, però ho va intentar de totes les formes.

CANÇÓ DIA DE LES DONES

Aquesta cançó anomenada "Malo" la compossà María Nieves Rebolledo Vila, més coneguda com Bebe, l'any 2004, al disc "Pafuera telarañas". Parla sobre el maltrat a les dones. Una dona, demana al seu home que no li faja res, i que no la insulte, perquè pel que diu la cançó, el home la maltracta, li pega, li insulta i ella viu en por de que l'home li faça alguna cosa. La cançó també diu que aquest home es creu millor que les dones, i el que està clar, es que tots som iguals, homes i dones, no hi han millors ni pijors. Si al escoltar la cançó, pensem en el seu significat, és una cançó amb molt de sentit i amb un significat important,que expressa, apart de igualtat de sexe, que no hi haja violència de gènere, perquè cap dona es mereix que la maten.

Ernest Chust y Yeray López 4tESO-C

Cançò dia de la Dóna

Dia de la Pau.

Açí, trobem els enllaços amb les lletres de les cançons.
http://www.quedeletras.com/letra-cancion-mama-tierra-bajar-51546/disco-ingravitto/macaco-mama-tierra.html
http://www.quedeletras.com/letra-cancion-mensajes-del-agua-bajar-110400/disco-el-mono-en-el-ojo-del-tigre/macaco-mensajes-del-agua.html
http://www.adictivoz.com/2010/03/letra-y-video-somos-el-mundo-por-haiti.html

La cançó de "Mama Tierra" de Macaco, és una cançó que perteneix a l'àlbum Ingravitto  que composà Macaco l'any  2006. Aquesta cançó parla de la naturalesa de la Terra estant en pau.
La cançó de "Mensajes del agua" de Macaco, és una cançó que perteneix a l'àlbum Puerto Presente que  composà Macaco l'any 2009. Aquesta cançó parla de els  tipus de gent que hi ha, que tots som diferents, però tots podem ajudar-se entre nosaltres.
La cançó de "Somos el mundo por Haití" és una cançó en la que molts cantants  es junten per a cantar-la. Es cantà en honor a Haití, l'any 2010. És una cançó que vol que tota la gent del món estem units en pau.

Cristina Cirujeda, Ernest Chust, Alejandro López.

Canço de Pau

Activitat sobre la Pau. A l'asignatura d'Ètica ens han propossat com a tasca buscar una cançó la qual nosaltres identifiquem o relacionem amb el nostre significat de "pau". Hem triat la cançó de Louis Amstrong - What a wonderful World, que parla de un mon idlic, un mon plé de coses fantàstiques on tota la gent s'estima i es respeta.

LOUIS ARMSTRONG

Lletra de la cançó:

http://www.letras4u.com/louis_amstrong/what_a_wonderful_world.htm

La cançó parla de un mon inocent, un mon on la gent s'estima per damunt de tot y tots son amics. Pot pareixer un poc infantil, però es una cançó que ha perdurat al llarg del temps i ha sigut versionada per numerosos artistes.

Pau i Carla 4t C

Dia de la Pau; Un somriure gràcies!

WE ARE THE WORLD

Aquesta cançó es titula " We are the world" de Michael Jackson i Lionel Richie, escrita a l'any 1985 amb el propòsit de expandir la Pau pel món. Aquesta cançó es va ecriure el 28 de gener i es va publicar el 7 de març. Els beneficis obtessos per la cançó van ser donats a una campanya humanitària per a intentar acabar amb la fam en Etiopía.

Ací deixem el link de la lletra de la cançó. http://www.quedeletras.com/letra-cancion-we-are-the-world-bajar-111170/disco-greatest-hits-history-volume-1/michael-jackson-we-are-the-world.html

NO DUDARÍA.
Aquesta cançó s'anomena " No dudaría" és de Rosario Flores. Li dedica aquesta cançó al seu germà Antonio Flores. "No dudaría" tracta sobre els comportaments i les reaccions de les persones. Estes intenten oblidar els fets dels quals s'arrepentixen o es senten decepcionats del que han fet.
Deixem ací la lletra de la cançó original: http://www.musica.com/letras.asp?letra=700166

Maria Martinez i Miriam Juan.
4t ESO C

Poesia del Barroco

http://mamape02.glogster.com/glog-1247/

Il·lustració.

COMPARATIVA BARROCO-ILUSTRACIÓN

	Pensamiento Barroco	Pensamiento Ilustrado
Temas	·El petrarquismo:  - El amor  - La naturaleza idílica  - La mitología  - La muerte  - El engaño  - La corrupción	- Concepción del hombre y la literatura - Racionalismo y progreso - Deseo de conocimiento y didactismo - Reformismo
Actitudes	- Pesimismo - Desconfianza - Desvaloración - Desengaño	- Confianza - Libertad del hombre - Igualdad del hombre - Divulgación de ideas y enseñanzas - La razón - Progreso material y espiritual
Autores/Pensadores	- Luis de Góngora - Francisco de Quevedo	- Benito Jerónimo Feijoo - Gaspar Melchor de Jovellanos - José Cadalso

TEXTO EXPOSITIVO-COMPARATIVO DEL BARROCO-ILUSTACIÓN

Las diferencias de pensamiento entre la época del Barroco (S.XVII) y la época de la Ilustración (S.XVIII) son muy notables.

En el pensamiento del Barroco  los temas que se tratan son los del petrarquismo que tratan: El amor, la naturaleza idílica y la mitología, mientras que en el pensamiento de la Ilustración los temas son: La concepción del hombre y de la literatura, el racionalismo y progreso, el deseo de conocimiento y didactismo y el reformismo.

Asimismo las actitudes de ambos pensamientos son muy diferentes, mientras que en el Barroco hay un pesimismo contagiado a la sociedad y una desconfianza en el hombre y de todo lo terrenal como por ejemplo el fragmento del soneto de Francisco de Quevedo:

Cualquier instante de la vida humana

es una nueva ejecución, con que me advierte

cuán frágil es, cuán mísera, cuán vana.

 ·En este fragmento se pone de manifiesto el pesimismo de la época, de que la vida es frágil (no duradera) y además nos advierte de que todo lo que se hace en la vida carece de importancia, pues es en vano.

Al contrario, lo que pasa en el pensamiento de la Ilustración, es que se vuelve la confianza en la humanidad, se vuelve a creer en la naturaleza porque los hombres nacen libres, se defiende la razón y el progreso y la evolución del hombre se mide a través de su cultura y no por su posición social. Ejemplo: La carta 23 de Nuño a Gazel, en la que cuanta su viaje por Granada y sus tertulias, en las que pone de manifiesto el pensamiento de los nobles de la zona:

“Pesan al hombre no por su mérito sino por el de la plata y el oro que poseen“

“¿Habrá cosa más fastidiosa que la compañía de los que no estiman a un hombre por lo que es sino por lo que fueron sus abuelos?”

-Sociedad Barroca.

- Luis de Góngora.

-Sociedad de la Ilustración (Reunión de pensadores).

-Benito Jerónimo Feijoo y su obra más importante.


OSCAR SALCEDO QUILES. 4t C.

Diari d'una arqueòloga.

Primer dia:
16 de Novembre de 1783

Em dic Alexandra Desclot, he tingut una vida plena, he viatjat, he conegut món i persones. Tinc dos fills, són la meua vida, però tinc por de no tornar-los a vore, de no abraçar el meu home. Tinc por per la meua vida.
Estic empressonada baix terra en una menuda cel·la. Et contaré tot el que m'ha portat fins ací, i el que m'ocorrega en el transcurs dels dies.
Soc arqueòloga. He estudiat biologia, pal·leontologia i arqueologia. Des de que vaj acabar l'universitat m'he dedicat a investigar i viatjar.
Fa dos anys, en una expedició d'Egipte, vaig descobrir un esquelet prop d'un poblat. Els meus companys i jo vam quedar assombrats, aquest esquelet no pertanyia a un ésser humà comú, sinó a un avantpassat.
Ho vaj presentar a l'Acadèmia de les Ciències de París, la meua caval·lació va donar la volta al món. La idea que provinguerem d'uns simis no va escandalitzar sols el món de la ciència, sinó també va escandalitzar l'esglèsia.
Després d'atormentar-me per messos,l' Inquisició es va presentar a ma casa, i em va arrossegar fins ací.
Tinc por.


Segon dia:

18 de Novembre de 1783
Estimat Diari:
Aquesta, ha sigut la tercera nit ací i ha sigut horrible. Ja porte quatre dies en pressó. Tot va succeir fa uns dies, molt ràpid. Jo estava molt il·lusionada pel meu descobriment.
Ara la meua il·lusió està per terra, pense que ha sigut inútil treballar tant en el meu projecte, em feia tanta il·lusió... Ara estic ací, sola, preocupada pels meus fills, que no sé res d'ellsdes de fa tres dies, espere eixir prompte d'ací i poder veure'ls.
Em senc sola, açò no és vida. EL menjar és escàs i les condicions mínimes...
Estic discriminada pel meu sexe, saben que soc una dona i això els pareix una idea descabellada.
Aquest matí ha vingut un home a parlar amb mi, m'ha dit que pot ser em torturen o em porten a la forca, no ho sé.
La meua cara ha expressat una tristesa sobrenatural.
Que serà dels meus fills, que són el que em dóna llum dia a dia?
He d'eixir d'ací però no sé com.
Tinc fam, sed, estic cansada.

Fins demà Diari.

Àlex

Tercer dia:

19 de Novembre de 1783

Volgut diari, avuí els joves guardes encarregats de les cel·les m'han tert d'aquesta per a dur-me al que anava a ser el meu judici, al entrar en la sala on es cel·lebrava el judici em vaig emportar una sorpresa al vore que hi havien un muntó de curiosos i curioses que esperaven ansiosos el veredicte del jutge. Tot va començar amb una certa tensió en l'ambient, en primer lloc vaig presentar els meus quaderns d'observació que demostraven i verificaven el meu descobriment i teoria per el cual em trobava así, en segon lloc vaig estimar presentar la meua prova més aclaridora i consistent que tenia, els fòssils de l'esquelet, però per a la meua gran decepció va ser denegada, després el fiscal va presentar les seues proves, totalment contràries a les meues.
A continuació el jutge va fer una breu pausa.
Açò està seguent molt dur per a mí i per a la meua família, per a la meua opinió ho veig molt complicat, basant-me en l'actitud del jutge i dels presents a la sala.
Al finalitzar aquesta breu pausa, la qual a mí se'm va fer inacabable, es varen fer realitat les meues antigues suposicions, el jutge al no mostrar cap empediment per les idees que mostrava en un principi, em va declarar culpable.
Pot ser els meus ideals em porten a la tomba, però no puc cedir, en un futur s'em reconeixerà com a tal.

Quart dia:

20 de Novembre de 1783

Estimat Diari:
Avuí m'he alçat molt malhumorada pensant en com havia esdevingut el judici d'ahir, el meu advocat defensor no va saber bé com defernsar-me i segurament perdré el judici i em quedaré a la pressó.
A les 10:00 hores, han arribat els guàrdies i a empentades m'han portat al menjador a desdejunar. Jo no tenia fam, però ells m'han obligat a menjar-m'ho pegant-me una bofetada. Sense ganes m'hoe he menjat i com abans m'havia oposat al que volien els guàrdies, ells m'han enviat a la cuina per a netejar tots els plats dels empressonats, i després he tingut que netejar totes les taules i fregar els comuns, on feia una olor tan desagradable que marejaria tothom. Quan he acabat, com estava molt cansada m'he tombat al llit per a descansar. Els guàrdies han donat forts cops a la meua porta i m'han despertat. Quan han entrat m'han manat més feina però m'he negat a fer-la perquè estava molt cansada. Els ha molestat molt que hem negara i m'han pegat amb totes les seues forces una gran pallissa, i m'han tancat tot el dia al calabós.
Ara, a les 22:00 hores, ja m'han portat a la meua cel·la, però em fa mal tot i no em trobe gens bé. Vaig a dormir a veure si em recupere.

Fins demà Diari.


Cinqué dia:
22 de Novembre de 1783

Estimat diari, eres l'únic amic que em queda, l'unica via d'evadir-me d'aquest infern.
Després de la pallissa que em propinaren aquells homes em fa tot mal, no puc respirar amb normalitat i estic atemorida, molt atemorida.
Al no retractarme públicament, vej cada dia més difícil eixir d'aquesta pressó, vej cada dia més difícil el sobreviure.
No crec que puga suportar una pallisa similar a l'última i no se si serà encara pijor.
Vej difícil el fet de superar-ho, i si muic, moriré per les meues conviccions, defenent la ciència i la raó.
Ame al meu home i vuic als meus fills com a la meua vida, i espere que algún dia em perdonen açò.
Soc Alexandra Desclot, i es possible que aquestes siguen les meues últimes paraules, les últimes paraules d'una dona que lluità per la ciència, i per la raó.