Comparació d'Emilie du Chatelet amb una dona de l'actualitat

La il·lustració en comparació amb la inquisició

Open publication - Free publishing - More maria

OBJECTS FOR THE CAPSULE.

Desert's rose: On XVIII century, British went to Africa and hunted a lot of native people.
A lot of slaves went from Africa to South Carolina and they went with typical objects from Africa.
One of those objects is Desert's rose, a type of desert's sandy, very typical in Africa.


The Holy Bible: Most of slaves came from Afeica were Christian believers, and they used the Holy Bible like sacred  book for pray.
In all family were an Bible and it was very important for they.


Tobacco: The slaves produced tobacco in South Carolina plantations. They grow tobacco and then they send to other American comunities, but also keep some tobacco for private use.


Hoe: The main task of slaves were works the field by a lot of hours.


Thread: The girls used the thread of different animals like sheeo or goat for sew.
They made their clothes and the clothes of the family with that thread and other differents objects.

Immanuel Kant.

Kant considera que al Segle XVIII els homens es trobaven en un estat de menoria d'edat peruqè no eren capaços de pensar per si mateixos, és a dir es deixaven influir fàcilment.

Segons Kant la majoria d'edat començava quan una persona era madura, és a dir quan prenia les seues pròpies decicions, per si mateixa.
Les dones d'aquesta època estaven molt reprimides, i no les deixaven opinar ni expressar opinions, ni tan sols votar, així que mai arribaven a ser majors d'edat.

Comparación de la Ilustración y el Barroco

	Pensamiento Barroco	Pensamiento Ilustración
Temas	- La muerte. - Las historias y leyendas. - Religiosos. - Filósofos. - Doctrinales. - Festivos.	-Decadencia del país. -Religión. -Dignidad del trabajo. -Valorización a la importancia social de la mujer. -Educación.
Actitudes	De menosprecio, acerba crítica, depresión y pesimismo.	Les importaba mucho el aprendizaje, y tener cultura, y se guiaban de sus pensamientos por la razón.
Autores/Pensadores	Lope de Vega, Calderón de la Barca, Quevedo, Góngora,etc.	Gaspar Melchor de Jovellanos, el Conde de Floridablanca,etc.

           TEXTO EXPOSITIVO 
                      ILUSTRACIÓN Y BARROCO

En la historia de España han habido 
muchos periodos de tiempo, pero vamos
a destacar y comparar dos de ellos: el
 Barroco y la Ilustración.
El barroco se inició en el S.XVII, a 
diferencia de la Ilustración que se inició
en el S.XVIII.
En el Barroco vivieron una crisis económica,
 que cambió la forma de ver el mundo a la 
gente, que mostraron actitudes de menosprecio,
 acerba crítica, depresión y pesimismo. En la
 Ilustración, la gente ya no tenía esa forma de
 pensar, y se centraban en el aprendizaje, en 
ampliar sus conocimientos, y se guiaban de sus 
pensamientos mediante la razón. Por eso en las
 obras de la Ilustración, destacaban temas de 
interés cultural, cómo la decadencia del país,
la dignidad del trabajo, la valorización a la 
importancia social de la mujer y la educación,
 aunque también habían algunos temas que no eran
 de interés cultural, cómo los temas religiosos.
 En el barroco los temas no se basaban en la 
cultura, se basaban en diversos temas cómo la 
muerte, las historias y leyendas, la religión,
 los filósofos, los temas doctrinales y los temas
 festivos.
Del barroco aún recordamos a algunos autores,por
 ejemplo: Lope de Vega, Calderón de la Barca, 
Quevedo y Góngora. De la Ilustración recordamos a 
algunos pensadores cómo Gaspar Melchor de 
Jovellanos y el Conde de Floridablanca.
En conclusión podemos comprobar que dos periodos 
de tiempo consecutivos pueden ser tan diferentes 
cómo el Barroco y la Ilustración, en los que 
existen muchas diferencias, algunas de ellas,
 las que hemos comparado.

 

Gaspar Melchor de Jovellanos

 
         Quevedo


  

Vestimenta Ilustración

                                            
          Pintura Barroca





Ernest Chust Vendrell
4ºESO-C

-Las Amistades Peligrosas-

1.     Madame de Merteuil es una dona impulsiva i manipuladora i Mdme. de Tourvel es una dona innocent, de forts creences religioses, i una bona persona.

2.     La gent parla entre si de sexe d’una manera mes oberta, encara que d’una manera un poc emmascarada.

    Les persones de la historia mantenen relacions sexuals abundantment i no justament entre casats.

    Les persones de la pel·lícula no anteposen el matrimoni al sexe.

3.     Mdme. de Merteuil, nosaltres ho pensem perque es una dona que es val per si mateixa, amb caràcter, una dona forta que no es limita a les tasques domèstiques. Pareix una dona feminista.

4.     Aquesta feina li resulta tan complicada perquè Mdme. de Tourvel es una dona fidel al seu home, amb unes grans conviccions religioses (com diu Mdme. de Marteuil), que l’impedeixen enganyar al seu home.

5.     Jo pense que el conflicte moral que mostra Mdme. de Tourvel es el de decidir si enganya o no al seu home. Està indecisa entre el que vol fer i el que ha de fer.

6.     Segons la teoria de Kant, Madame de Tourvel no es major d’edat, perque anteposa el que vajen a pensar els demés d’ella mateixa a fer el que ella vol, No actua amb personalitat.

7.     Mdme. de M. i el Vescomte de V. Mantenen una relació un tant extranya en la qual no es deixa clar si estan o no enamorats, encara que si que es demostra que els dos tenen un especial interès cap al altre. Els dos son persones que sols pensen en el seu propi benefici.El maquillatge representa la façana que la marquesa mostra cap a la societat burgesa. També pensem que la Marquesa es maquillava per als seus amants, aleshores, quan mor el Vescomte, ella es desmaquilla perquè ha mort al que mes volia.

    Aquestes persones aconsegueixen el poder mitjançant la manipulació de les persones que els envolten, que a la fi no els dona la felicitat (es més, els perjudica).

8.    Principalment, els personatges d’aquesta pel·lícula utilitzen a les persones del seu voltant per aconseguir propòsits personals, que els beneficien.

9.    Pense que les accions que duen a terme els personatges de la pel·lícula sols beneficien a ells mateixa, així que no responen a les accions considerades universals per Kant.

10.   Aquesta època representa una cultura on les persones sols pensaven per ells mateixos i el seu propi benefici, sense reflexionar si feien mal als altres. Sols pensaven en els beneficis socials i en el sexe, sense donarli cap importancia a l’amor.

GEORGES CUVIER

Georges Cuvier va ser un gran científic i naturalista francés, que va naixèr el 23 d’agost de 1769 a París.

Va perntanyer a una familia pudent i el seu pare no va escatimar en despeces en la seva educació. Es va espetcialitzar en biologia, ademés de en Paleontologia i Zoologia.

Va ser el primer en promoure l’anaotmia comparada. Va publicar  llibres com:

· Leçons d’anatomie comparée, on explicava que les característiques fisiques i anatomiques dels animals estan relacionades amb l’entorn.

· Recherches sur les ossements fossiles de quadrupèdes, on clasificava les especies animals en quatre grans grups.

Els grups en els quals va classificar alas animals van ser: vertebrats, moluscs, articulats y radiats

Cuvier també va colaborar al Dictionnaire des Sciences Naturelles (61 vols.) 1816-1845, i a Biographie Universelle (45 vols) el 1843.

George Cuvier va morir a Paris.

Pau Mendoza, Maria Garulom,  Ernest Chust i Óscar Salcedo.

Jean-Baptiste Lamarck

Lamarck va nàixer a Bazentin (França), i va pertanyer a una familia de l’aristocràcia, encara que no influencià amb el seu treball. Va desenvolupar els seus estudis a París, i va destacar a les ciències naturals, sobretot en la biologia, de la que va fer ús del seu terme per primera vegada. Va presentar la teoria de l’evolució biològica, encara que no fóu acceptada en la seua època, i va tindre problemes amb les persones de posicions creacionistes. També va publicar el llibre “Philosophie zoologique” l’any 1809, a França.

Les idees de Lamarck van ser influenciades per alguns il·lustrats, però no foren influenciades per cap associació científica en la que ell formara part, ja que no formà part de cap associació. D’ell si que es va influenciar altre bioleg anomenat Darwin.

A l’actualitat encara perduren alguns dels seus descobriments, com l’ús del terme biologia, i la paleontologia dels invertebrats, però la seua gran obra, que és la teoria de la evolució biològica, no ens ha deixat cap herència a l’actualitat, perquè no es van poder explicar algunes de les seues afirmacions.

Ernest Chust, Óscar Salcedo, Pau Mendoza i Maria Garulo.

Maria M, Oscar S, Ernest, Pau.. VISITA AL MUVIM

  

 Florida SECUNDÀRIA

              

                                       

L’AVENTURA DEL

 PENSAMENT

Florida CES VISITA EL MUVIM

Novembre 2010

Contesta les preguntes amb la informació que t’han proporcionat alguns dels espais visitats:

1r.- PRESENTACIÓ. MUVIM significa:…..

 Museu Vlencià de la Il·lustració i la Modernitat 

2n.- ESPAI: “Els Monestirs Medievals”

a)      Quina importància tenien els monjos copistes en la cultura de l’època medieval?

Els monjos copistes tenen gran importància, ja que al no existir la imprenta havien de copiar-ho a mà i traduïr els textos.

b) Estava permès als monjos dubtar de les veritats que copiaven? Per què és important aquesta nova actitud a les acaballes de l’època medieval?

 - No estava permés dubtar, simplement tenien que dedicar-se a copiar. Si dubtaven del que escrivien els podien ejecutar.

-Perquè gràcies a la gent que es revel·lava es va donar el canvi de idealisme. 

3r.- ESPAI: “La impremta”

Quina importància va tindre la impremta en la història de la Humanitat?

        La impremta va ser molt important, ja que els monjos copistes deixaren de copiar a       mà tots els textos la qual va permetre que aquestes copies es feren més ràpides. 

4t.- ESPAI: “La revolució cosmològica”

a)      Per què el model teocèntric cristià xocava amb els descobriments sobre astronomia?

          

El model teocèntric xocava perquè al teocentrisme, Déu era el centre de l'univers i als descobriments científics Deu no era el centre i no estaven d'acord amb això.

b)      Van tenir alguna classe de problemes els científics i filòsofs per defensar les seues idees? Descriu quins i amb qui. Feu especial menció a Galileo Galilei.

 Si. Els obligaven a retirar el que deien, i si no ho feien els executaven. Copèrnic, Galileo... 

Sobretot Galileo Galilei que va fer descobriments que estaven totalment en contra del teocentrisme.

5é.- ESPAI: “L’home màquina”

a)      Al segle XVII es desenvolupa una Nova Ciència de la mà de Descartes. La seua afirmació, “Pense aleshores sóc” és considera tota una revolució, per què?

b)      Què representa la plataforma mòbil? A qui fa referència aquesta màquina perfecta?

c)       Quina implicació va tenir Newton i els seus descobriments en el pensament de l’epoca?

 Newton va avançar molt en els temes de la ciència.

6é.- ESPAI: “L’enciclopèdia”

Què pretenen Diderot i d’Alembert confeccionant l’Enciclopèdia?

El que pretenen Diderot i d'Alembert és recollir tot el saber i tots els coneixements de totes les matèries

7é.- ESPAI: “La Il·lustració espanyola i valenciana”

a)     Hi havia il·lustrats espanyols i fins i tot valencians? Posa 3 exemples.

        Espanyols: Rei Carles III , Gaspar Melchor de Jovellanos

       Valencià: Antonio José de Cavanilles.

b)     Anomena alguns científics del segle XVIII i XIX que apareixen en l’escena del balcó. Quina va ser la seua rellevància?

         

c)     Descriu el saló burges.

 És una sala on hi han taules i cadires ambientades d'època, en ella hi havia una dona que vestia amb un gran vestit que ens va repartir un bombó a cada persona present a la sala. La sala tenia obres famoses penjades a les parets.

8é.- ESPAI: “Les millors i les pitjors creacions de la Humanitat”

- Explica alguns aspectes positius de la ciència al llarg del s. XIX i s.XX

 Els S XIX i XX varen despertar les innovacions de la ciència i la tecnologia, també canviaren la vida de la gent.

- Ara comenta alguns aspectes negatius de la utilització de la ciència al s. XX

Les guerres internacionals impulsaren el desenvolupament de les noves armes bèliques, com el gas verinós i els míssils de llarg alcanç.

COMPARACIÓ DE LES TEORIES ÉTIQUES

La felicitat per a nosaltres és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Però, per a tota la gent, la felicitat significa el mateix?
  Al S.V aC. van existir diferents teories ètiques, que no pensaven el mateix, i anem a comparar les opinions de dos teories. Una d'elles va ser l'ètica socràtica, en la que Sòcrates, un filòsof molt important, opinava que la felicitat es conseguia deixant-nos dur per les nostres passions, i per a descobrir que està bé tenim que preguntar-nos al nostre interior, on tenim un Déu que ens transmet que està bé i que està mal.
Va haver altra teoria ètica que estava en contra de la teoria de l'ètica socràtica, i aquesta s'anomena relativisme dels sofistes. En aquesta teoria, la felicitat, no es conseguix mirant l'interior d'u mateix i deixant-nos dur per les nostres passions, en aquesta teoria, els sofistes, on destaquem a Protàgores i Gòrgies, afirmen que la felicitat s'aconseguix acomplint les lleis de la naturalesa, en les que hi ha que procurar-nos tot allò que ens produeix plaer, i en les que el més fort te que dominar al més dèbil, i complint les lleis dels homes que es respectar els acords.
  La gent del grup no estem d'acord en ninguna de les dos teories ètiques, pensem que la felicitat, depén, de l'amistat, la família,les circunstàncies de vida, i la forma de ser que te cada persona.


Imatge de Sòcrates.


Imatge de Protàgores.


Imatge de Gòrgies.

Video:

Ernest Chust:

Aquest video tracta de la felicitat dels xiquets i lo dura que es la vida de la majoria d'adults.
Els xiquets quan són xicotets, son molt feliços perquè sempre estan jugant, no tenen preocupacions econòmiques, ni es preocupen pel seu físic, sols fan que divertir-se. A diferència dels adults, que la majoria, tenen que treballar per a guanyar diners i dur la seua familia endavant, sense poder descansar molts dies a l'any, tenen també obligacions de cuidar als seues fills i cobrir les seues necessitats, portar-los als llocs que necesiten, etc.
Al final, la reflexió que et fa pensar aquest video, és que el millor de la vida, és quan eres un xiquet.


Oscar Salcedo:

El meu comentari sobre aquest video es que al escoltarlo et dona que pernsar:
-Tracta sobre quant a un chiquet menut li pregunten que vol ser de major, es dona a entendre la preocupació constant dels adults en el seu dia a dia, la cual es basa en treballar per tal de guanyar uns diner que es lo unic que realment fa feliços a els adults i 15 miserables dies de vacanses al Agost, a diferencia del mes menuts que son els que realment son feliços perque no tenen peocupacións ni obligacions com els adults. Així que la reflexió meua sobre aquest video es que no hi ha que preocuparse de ser mejor sino viure i disfrutar el present.

Angèlica i la generositat.

                        

En una classe de primària, una xiqueta de deu anys anomenada Angèlica vivia consentida per tota la seua família, i portava molt de temps tenint tot el que volia.

Un dia un company de classe li va demanar un bolígraf  blau, tenint dos bolígrafs, no va voler deixar-li cap. Aquest cas es va repetir varies vegades, fins que al cap d’un temps, els seus amics acabaren per deixar-la sola.  

Varen passar uns anys i Angèlica va començar l’institut. Els seus pares ja li van advertir de que tenia que ser mes generosa amb els seus amics i amb gent del seu voltant, però havien mal acostumat a Angèlica, així que ja no podia cambiar d’un dia a altre. Va entrar a l’institut i no va posar cap esforç per cambiar, seguía fent el mateix, no deixava res als companys, i ella demanava tot el que volia. Un dia, els seus companys d’institut s’adonaren de que era una avariciosa i una egoista, i la deixaren de costat. Angèlica tornà a quedar-se asoles. Al temps, va reflexionar i s’adonà de que aixina no arribava a cap lloc. Començà a compartir les seues coses i ser generosa, a tornar favors i comportant-se així, després de unes setmanes va anar guanyant amistats, i molta gent es va fer amiga seua.




Els valors morals universals són les qualitats marcades en la tolerància i el respecte, on es troba el valor que hem destacat al text: La generositat, l'amistat i la capacitat de reflexionar.
Hem triat la generositat perquè pensem que és molt important ajudar i entendre als altres, per a tindre moltes amistats, i com també pensem que l'amistat es necessària en la vida, creguem que la generositat, és imprescindible en les persones, com també ho és la capacitat de reflexionar sobre les coses que fem mal, perquè així podem millorar las nostra manera de ser.

Fin del cuento.